Els canvis toponímics del franquisme al Priorat

Fins el 1933, la forma oficial dels topònims de Catalunya la va establir el govern de Madrid, mitjançant un document creat el 1860 i anomenat Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España : dispuesto por riguroso órden alfabético entre las provincias, partidos judiciales, ayuntamientos, y entidades de poblacion. Recollia, aquest compendi de l’Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, formes toponímiques catalanes castellanitzades des de la guerra de Successió del 1714. En el cas de la comarca del Priorat, el Nomencĺator recollia les formes toponímiques de la columna de l’esquerra (en minúscula), canviades el 1933 per les de la columna de la dreta (en majúscula), per un Decret de Governació del 13 de novembre:

Bellmunt de Ciurana – BELLMUNT DEL PRIORAT
Bisbal de Falset – LA BISBAL DE FALSET
Cabacés – CABASSERS
Capsanes – CAPÇANES
Ciurana de Tarragona – SIURANA DE PRADES
Cornudella – CORNUDELLA DE MONTSANT
Falset – FALSET
La Figuera – LA FIGUERA DE FALSET
Gratallóps – GRATALLOPS
Guiamets – ELS GUIAMETS
Lloá – LLOÀ (actualment, EL LLOAR)
Marsá – MARÇÀ
Margalef – MARGALEF DE MONTSANT
Masroig – EL MASROIG
Molá – EL MOLAR
Pradell – PRADELL DE LA TEIXETA
Torre de Fontaubella – LA TORRE DE FONTAUBELLA
Torroja – TORROJA DEL PRIORAT
Ulldemolíns – ULLDEMOLINS
Vilella Alta – LA VILELLA ALTA
Vilella Baja – LA VILELLA BAIXA

Els topònims d’Albarca, Escaladei, Falset, la Morera de Montsant, Poboleda I Porrera no apareixen al Decret, perquè no van experimentar cap modificació, ja que la seva grafia ja es corresponia amb la catalana.

El govern franquista va considerar abolida la Generalitat de Catalunya (BOE 534, 04/04/1938, p. 991) i simplement va ignorar tota la legislació autonòmica. Això incloïa la política lingüística i afectava a la toponímia, que va tornar a ser castellanitzada i coneguda oficialment per les formes de l’Instituto Geográfico y Estadístico espanyol.

El 1983, amb la Generalitat novament restaurada, va tornar a oficialitzar les formes catalanes de la toponímia (DOGC 303, 11/02/1983, pàg. 352), però el 1989 hi hagué dos canvis (DOGC 1101, 02/02/1989, pàg. 536): Lloà canvià el nom per El Lloar (a criteri de l’Institut d’Estudis Catalans) i Cabassers castellanitzà novament la forma oficial del topònim, tornant al Cabacés que havia imposat de nou el franquisme el 1939.

Avui en dia, l’única població de la comarca del Priorat que encara manté la forma oficial del seu topònim com durant el franquisme és Cabacés. Potser l’ús d’aquesta forma pot haver acostumat a veure-la, però és exactament el mateix cas que si quan s’anés a Capçanes al cartell de la carretera s’hi veiés CAPSANES, que quan es puja a Siurana s’hi veiés CIURANA, que a El Lloar el cartell digués LLOÁ, que a Marçà hi posés MARSÁ, que per entrar al Molar s’hi llegís MOLÁ, o que La Vilella Baixa aparegués anunciada a la T702 com LA VILELLA BAJA.